Enrique Montalt Alcayde

Entre Olivert i ell balancejava la matricula en solfeig. És un tanyedor d’orgue de tubs. Quin plaer! En missa, i a l’alçar a Déu i en ite missa est entona amb els dit peces magistrals.

En la meditació d’abans de missa em muir de son de les pastilles nervioses. Peró samba vol que baixe a la capella, a la meditació, perquè sinó la son serà major. Em dorm en classe, al cine, quan prenc cadira i pense que si hagués una alarma pel carrer no podria córrer de tan pesat que em trobe, ensopit.em trobe gros i umflat, de tant de narcòtic. Em diu Pepita:tu tens nervis perquè no estàs a gust en la gàbia;no ho tenia massa clar, la clerecia. 

Escric prosa poètica per la tristor i negació de la neurosi. Abans componia novel·les d’aventures “Un grito en la selva” “Fra Diàbolo” de roders benevolents; van comentar als professors que jo era novel·lista amb gran algaravia i vanaglòria. Mai publicaré res sinó a les revistes de corral. Pipa llig “El grito” entre rises al menjador.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent