Fins a tot

Es creix claredat ben present fins a tot,

a aura diàfana rellisquen colors.

Per l’àmbit polpós giravolta la son,

un buit dolç, l’àngelus...

                   

Hores de deus seran per uns,

com dintre l’orc, maledicció, per a més.

El Numen meu esbat l’embolic:

pas al sol, plenitud.

Claredat a torrentol, companya de cels i camps:

calidoscopi gegant que riu,

vastitud bullint.

Gira el temps en l’absolut

i que l’argent no és més;

música de soledats,

soledat que ens lleva soledats.

El temps s’atura absort

perquè ens porten d’esperança avui.

Tant joiós com l’aigua fresca,

què ben fet si és...

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent