Holocaust (part II)

U té de foradar la jungla amb la carn viva;

així, més enllà, el poble cap buit,

podrà xafar, xafar, a l’abric d’aquesta sang.

Fatal, precís, que pese damunt un cap, pocs.

perquè de sempre a u sol, cego aliacrans,

cos tot una mascara, bullir sencer estels de nord?

Hi, ha, ingent, sol holocaust

quant tot junt un poble és

ver crucificat,

ben travessat

fins l’últim crit de viu, -

niu de tot delir -,

tant és clar!

Provocant-nos.

Massa gent avui

són trepitjats com el raïm

per bé traure’ls el suc;

són escorreguts com els draps

que es lleven al riu; així o més eixuts.

Llarg, sí, llarg absurd càstig

sense cap més destí reprès

que el prestament sols (que) forçat;

als teus ulls ho tens... ! Veu...

Què és la por passada?

La suor salada que hem vessat,

la sang per “pocs”

només que això?

I alliberar és precís.

Massa lluny estàs cel blau!

La força hem d’ajuntar!

Anar salvant lentament

estos clots on som

al fons pregons negats (varats)

és clar irem eixint...!

Hem d’ésser al carrer

per ajuntar l’afany de tots,

havent pensat molt al fons

sabent cap on.

També anant tu a tu

començar esboirant

al teu voltant personal.

No sempre és tots a una

no ens enganyem!

Ja saps que és dur el camí!

I... no ens deixes quan sigues a cobert

(amb lo teu...)

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent