L'ona a l'estany

per

La creació, l’espai,
és l’ona a l’estany.
En el quiet full del matí
al relleu juga el blau,
entre el vent que ve corrent,
xiquet el verd i el poble amb sol.
La creació, l’espai,
és l’ona a l’estany.
L’aigua pinta al xop tibat,
bon minyó ben arriscat.
Les hores canten jocs,
xàrcies en esbós rondant.
Exultament viable en mà,
llum sense fi.
Cada nen porta un sí als ulls vius,
l’espai va cap l’últim estel
desbordament d’allò que hi ha
a l´últim pensar.
La creació, l’espai,
és l’ona a l’estany.
El pont és bon senyor
l’ermita vigilant
l’ocell batent el vent, escales fan molts estants.
La creació, l’espai,
És l’ona a l’estany.
un esperit aflora bell
puix no endevinat
que ens empresona seduïts;
jo fondre’m dintre d’ell!


Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada