Matí en les cales

A la de l’alba mamprèn el rebombori al càmping semblant els ocells que amb el primer albor aldarullen eufòrics: és impossible dormir, tràfec en totes les direccions. Els banys plens, el bar,reblit. Com les oronetes, elegants. Cal esprémer el dia. Hi ha aglomeració com també de bona vesprada cap al tard, després de les platges i correries.

Hui serà un dia tranquil de sol, banys a l’aigua rica, maternal, sestes sobre la tovalla damunt la sorra blanca groga, fina com farina. Banyador no en cal: anem nuets, com ens dipositaren al món.

¡Qui ho haguera dit!

Són persones nuetes de totes les edats: matrimonis adults, parelles jóvens, amics i amigues. Els bronzeja el sol els cossos nuets. Se’ls apega la sorra sobre la pell. Entren i es submergeixen en el bosc de l’aigua transparent i tornassolada. Dormen tombats les seues bones hores. En el silenci soles sonen les llengües d’aigua insistents o el jocs dels infants.. Nosaltres som la banda dels cors solitaris.

Un berenador ens aplaca la set, més voltes amb aigua freda o controlats mojitos amb herbabona, ginebra, tònica. No es perd oportunitat d’estar a gust.

Tantes hores, matí i vesprada, les acompanyen revistes, llibres i el xicotet transistor escoltant emissores locals en menorquí.

No paga la pena fer gran cosa ara, durant l’any sobre per dalt del cap plou prou.

Llogaven bicicletes molt pedalejades per qualsevol fill de veí, lentes i pesava sobremanera rodar per camins de terra, sorra, afonant-se i tirant el lleu, solana inclement, suar la gota gorda que algú en tenia prou en ser llaurador que preferia una fresca ombra de sabina o garrover amb transistor i artificis de disbauxa. El tàndem era de totes totes impracticable, immòbil i era millor carregar-lo al llom.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent