Olimpíades en quint
Han composat un
himne Olímpic els seminaristes més majors amb la seua lletra i música ardoroses,
vibrant i marcial. Competeixen menuts contra grans.
Ja han instal·lat
megafonia al espaiosos menjadors i es van referint els emocionants resultats de
majors contra menors.
Esta embranzida
rememora les gestes dels antics grecs i romans clàssics.
Acudim a les
competicions a engrescar més que a seguir qui juga millor o pitjor. Ens trobem enardits.
Megafonia als menjadors per les cròniques.
Boa posseeix del pop
l’Abbey Road, Doble Disc Blanc, dels escarbats The Beatles. Boa, preuniversitari
ingressa al Metropolità en 6t de batxiller, la filantropía, canviar aquest món:
airet fresquet i reconfortant i renovador.
A les parets de
l’habitació pega posters de F. Pi de la Serra , Mª del Mar Bonet: nova cançó. ¿ Qui és aquesta
gent? La integritat moral i ètica de Francesc Pi. La veu embaucadora i fragant
i l’amor a la terra de Maria del Mar Bonet. Ens acompanyaren fins avui.
Compromís social. La
revàlida de filosofia fou suspesa a Boa, ha de repetir curs. I prefereix
abandonar aquella casa desconsiderada. L’amic innovador, portador de novetats i
sorpreses ha d’abandonar: fasion, odalisca, mots que li aprenc.
La reválida de
filosofia l’aprove per Niezche a l’examen extraordinari.
Niezche acaba boig
els darrers anys de la seua vida i cura d’ell la germana. Allò del
superhome: em salví dels suspés a l’examen
extraordinari. Sospire alleugerit i irònic.
Jo volia fer la
tesina amb les lletres de The Beatles. El nervis ho trunquen i la faré sobre
Francisco de Quevedo, ja conegut per la literatura amb el pare Alfons Roig de Veïns
de l’Ermita, llibre esplèndid
Peró la Boa es
casa, te muller Empar Saurí, ulls verds com Minerva. Naix Laia, Salvador Espriu,
filla i hui te un nét i una néta que ixen a prendre el comprensiu sol d’hivern
a ciutat valentina.
Gutiérrez, ja traspassat,
té una guitarra espanyola ressonadora com un aljub, pregona amb molt de fons,
sucosa.
Amb ella actue per
la setmana de la joventut de la Oje al Saló Parroquial, Cambreta, i no ve cap
company a escoltar-me cantant “Les sabates”, Serrat, Llach “Cal que neixen
flors a cada instant”, Cancó del Presoner”
“Que por mayo era por mayo” Joaquin Díaz les quals conec per la Boa, segons
allò dit abans.
Que bona estona
l’assaig amb aquells dos micros i dos amplis.
José Pardo el que
fou sagristà en fa d’apuntador de les lletres de les cancons.
El saló es ple de
públic comprensiu i en acabar, l’home de Virgínia en comenta que la
interpretació ha estat la segon millor cantada, per ell escoltada, “les
sabates”.
Porte primavera
fins i tot a les butxaques i un cert amargor perquè cap amic ha passat a
escoltar-me. Ho feien en altres ocasions.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada