Seminari Metropolità de Montcada

Ingressar és idea als 11 anys per fugir del Salesians on he cursat primer i segon, este curs amb quatre suspesos.

Estic anant a una acadèmia estiuenca en Montcada per presentar-me a setembre i Honorat Resurrección fa propaganda per ingressar a Ermini Ros, Enric Montalt, tots nosaltres escolans i de famílies d’església.

Em fascina la idea de ser missioner algun dia, segurament per l’hàbit i capell blancs que vesteixen a missions. en terres caloroses i en pel·lícules.

Amb el carro i l’haca de ca Agnés, Adela, German portem els matalaps i baguls en l’ingrés i la roba pactada amb la clerecia, és dir, el transport, dur-ho i tornar-ho cada curs, principi i final. Trini la de Diego ens féu aquest mateix servei amb carro i haca portant-me també alguna cadernera o passerell cantaires dins gàbies. Un gafarró verd i groc acampà per l’habitació solt sense escapar fins una nit fosca de rellamps i trons en què s’estoraria, espantat per la finestra oberta.El gafarró ha desaparegut del taronjars tants com hi havia: els mata tot, pesticides

Em maregen ja al Seminari. Els superiors a mi i a un grup que ingressem en 2n i no en 1r de batxiller perquè no sabem llatí; jo repetiré 2n.

El Seminari és diferent dels Salesians. En 2n curs és l’últim curs que fan files per acudir als actes, a missa, al menjador a toc de campana. El fet m’ompli de vanitat perquè als Salesians feien fila tots, majors i menors per entrar a classe.

Cada curs té un superior que és un rector que administra els dies i els quefers dels seminaristes. Celebra la missa cada matí, dona normes d’horaris i extres, avisos.

En 2n ens ha tocat José Sambartolomé fill d’Alfara del Patriarca. Els nostres pares i mares li fan la rosca. És psicòleg per Lovaina. Jo el mig tem per allò de psicologistar, com si adivinara el pensament eixa carrera.

Es un home però és un xic jove, vull dir amb aparença d’adult, em semblava molt major perquè estava gros, fumador, li agradaria la tele més envant fins ben entrada la nit.

El seminari és un edifici enorme, amb dos naus i en 4t de batxiller en faran una 3a. Som  800 seminaristes.

Als de primer curs els diuen pipis, jo ja en 2n em considerava major. Ens apreciàvem els moradors de tota aquella casona monumental.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent