Sopar a Ciutadela

Al port natural, mar encanonada, canó no massa ample, amb barques aventureres buscant tresors submarins gastronòmics. Cases a tocar d’aigua: esta gent ha sigut artista per demés, formes, colors, escales. L’home s’acura del paisatge composant sintonies a la vista i a la sensibilitat.

És el lloc escollit per sopar caldereta de tresors submarins. Triem un bon vi que esponja el cor i fa volar l’enteniment.

La nit és molt comprensiva i torna l’eufòria del jovent que te les cames tan lleugeres.

Un va a pit descobert i el cambrer li prega que amb camisa. Jo treballe a l’horta i passe tanta calor que el vestit que duc es el pijama d’estiu, teixit sedós inclús refrescant. Ni ens miren. No dóna la nota. Es jovent sa i higiènic.

Pubs i una acumulació de gent fa festa. La música et manté hores i hores però molt a flor de pell està el sexe : voler jeure, sempre davant.

Altre contar és l’amistat, la noticia, el bon humor, les complicitats. Saber que no tenim altre treball o obligació que viure estes hores ensomiadores, plenes d’il·lusions i de novetats inconscients i felices. Si sempre fora així.

Hem anat a parar a un bar de música que es una cova excavada en la roca. Es una muntanya foradada i dins esclata tot l’ambient en la gruta.

Cinc amiguets ens fan una exhibició de brick dance, eixe ball que semblen serps. Els cossos, braços, cames són talment goma elàstica. Onegen tots els membres. Es contorsionen drets o assentats o gitats per terra. Són pura efervescència i ebullició jovenívola. Ballem per a nosaltres que som els espectadors i primers clients de la nit a primeres hores. Entre ells i nosaltres la simpatia química és mútua i ho fan perquè ho volen traure. La discoteca ja és més distant. Ells vesteixen de festa engalanats amb la major arrogància.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent