Tot és llum
Mireu la llum com es
rebolca per l’aire de cristall, giravolta i com s’adensa. Esta llum pareix la
llum primera: com si haguera acabat de nàixer, eternament intacta.
Ales, oxigen, altura,
campanars, simfonia dels ulls que miren. Ones amb l’estraleig d’ocell, per on
baixen campanes, la flor queta quan res no es mou.
Glòria d’alè, esperança,
flors i fruits, clarors per l’escala del color. Llum que em fas uns ulls tan
vius, mediterrània, i sonores les meues galeries.
La llim és el color de la
quietud.
Llum de terrat, de secà,
del Corpus, llum afilada de la que es vist tota la tardor. Llum que la vull
tindre tota a casa, dintre amb mi.
Llum fugida de tots els
pintors.
Qui diu llum diu camps,
serres i mar; la mar: quan ben lligades les dues!
La llum és l’èxtasi, una
pluja total, deler.
Explosió d’arbre, acord,
calze, humanitat rient. Companya meua de tantes tardes per la finestra.
Flor de llum, pensament
de llum. Que aplegue el sol. Pas al sol i a la plenitud!
Tot és llum si ho som
nosaltres també... Sí!
Dedicat a Bene
Vijuescas.
Vicent Blat.
Vinalesa 27- II – 80
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada