Com era de neu es desfeu

Ha parat de ploure i els ocells, al camp dilatat, xiulen, xien clamorejant en llengua bàrbara. És per adonar-se’n vosté que la música que escolta fa molts més ecos i les revolucions es modulen elles mateixa. Has inventat un color i, també, que els borratxos veuen pel rabet de l’ull figures terribles i horripilants. La rara de la lluna et reflecta les noies més estimades i no et trobaves les mans. Acompleixes els desitjos de la mirada ansiosa. Cul per amunt estan les botelles d’alcohol, mentre el rellotge es mor de son i vol fugir; una farola s’ha doblat de pura subsistència perquè la realitat no deslliura. Havia viscut en Bétera i no tenia record infantil d’haver mirat la mar des del seu poble. Guardàrem els paraigües al quiròfan mentre l’adossat adolescent cerca signant, com signar. Ja de nit, anava a gitar-se a les casetes noves d’un cementeri i en acostar-se a elles, un gos enorme, astorat, ensopegà amb ell en la fugida. Porta perruca i un pentinat diferent cada dia. Dret al pap. Si vols matar al frare suprimeix-li la sesta i dóna-li a menjar, tard. Moixama, carícia, afalac, afalagament, amanyac, manyaga,. Brut i mut va el geperut, cercant les brosses del savi. “Pa tir” el que li pegaren a Prim. El Montcabrer tenia que ser de petxuga. Se m’ha fet agre el sopar! Fil del Nil vil pel pernil. Et done un tractor de fem com a penyora. Són tan pobres que les rates els passen una pensió i no viuen malament del tot. Era bo de pelar i per això està pelat. Aquesta nit no ha vingut el mussol, estarà fart de pardalets. ¿Preneu esment de la lleu remor de xarleston? Passadís. Delir-se mar endins a la fira rutilant d’un primitiu mercat. Eixe és un dels pastors que ballaren a Betlem... Ixes tu o vaig jo? Ves tu que jo no puc eixir. Caragol! Aprofitaré per anar-me’n. Cara d’ovella.

A Mos Redó 6

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent