Dibuix amb lletres

Viàtic de llum i espai llépol: estiu que vas passant i ho vas deixant tot groc, darrere del teu pas. Estiu amb les teues veus i ecos de xiquet, llunyanes, a la plana infinita de la seua vesprada.

Paisatge rabiós, plenamar, feix de camins, verds, serralada violeta en la línia de l’horitzó, ocell vestit de sol... tot un fruit i de pinyol el sol.

Plenamar que esponges el meu ànim esporuguit per la impotència de tots.

I ara no demane res i estic joiós: heus ací tota la meua filosofia, ben tibat de la meua dolcesa del no ser, veient com es pinten aquests cels i camps.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent