El meu terme, l'Horta.

Les roselles són turistes arrebolades

que estiuen a l’Horta

amb el vi borratxo del fenoll.

L’Horta té gavines

que són les alqueries blanques.

Al llaurador de nit s’enfilen

el gram i la corretjola

vers sa cara.

Dues mars hi ha:

una mar de suor

entre tarongers

i l’altra la mediterrània

per on aplegava la civilització,

com oreig fi de la mar.

Nostra pena és aspra de baladre

quan ve de dins,

escorre sang i suor i misèria.

Espenyeu-vos pel Garví

injustícies i desgràcies;

acolliu-les parallamps

i torreu-les al sol

boig dels campanars.

No hi ha millor vaselina

que la flor del taronger,

els aljubs i les olives picades.

El caliu i les gelades diuen

que els drets solcs menestrals

i les barraques de tomaques

són misèria i desolació.

Els comerciants , els intermediaris

i els garroters

riuen, riuen i escopixen.

Sota la sabata estem de qui tots sabem.

La nostra angoixa l’arxiven,

l’arxiven al comú.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent