El poble i els camps

El lacti blau al cel tot pintat i la luminositat al ple a les terres. Els verds tants com amargor i suors.

A la línia de l’horitzó el mediterrani brut i per l’aigua tot l’arc de Sant Martí dels colors, segons mana el sol; escumes, fragors, veles amb motor. L’espai transparent, teuladins i falziots, sorolls de cotxe, i al capvespre l’oblidat llenç de colors ignorat.

I a la boca del camperol i la resta major d’homes l’idioma nostre, per mi goig.

Assegurat el sol, encara que el temps guaite un poc més boig al pas dels dies.

El gesmiler a rebentar de dents blanques llessamineres i fils de l’aroma. A l’andana s’assequen les mates de tabac penjant dels cordells. Al corral ja no hi solen haver gallines, conills i el galldindi nadalenc però hi ha cossiols i coloms. Pel carrer jo conec la gent, que ens saludem, i que hi ha dies m’emprenya. M’agrada seure a la porta, davant de casa per vore qui passa. Les cases no tenen més de dos pisos, i veig estels de nit, la façana d’atovons.

El meu poble té un campanar retallat, fi com l’oronella, falziots que xiulen altíssims, voltant-lo i campanes que voltegen sovint i donen les hores i tafarra.

Un pi gegant, el de l’Anell.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent