Fotografia

Restares ací quiet, detingut amb lleu somriure als ulls i llavis per qui et vera. Fixat on sols passa el temps pel paper de la foto que anirà tornant-se groga.

Mirant-te pense quan lluny estava de tu l’home amb el seu dolor sense i amb tantes raons, el cabell caient, les planes que deixaren de ser tan blanques. Fragantíssima edat alada que tornes a mi amb d’esvaïts batecs.

Les teues suors, els jocs. Les llàgrimes, l’emoció dels joguets i rondalles. El teu major delit, l’egoisme que feia somriure als majors.

Qui et mira diu que poses cara d’inventor o de filòsof. I n’eixia de tot allò: ja de ben menut escrivies aventures, i dibuixaves pel·lícules als marges blancs retallats dels diaris; amb l’alcohol o benzina més d’una vegada et socarraves pels i cabells.

Fragantíssima edat a una foto!

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent