Les trinxeres de la muntanya del Piló
Per la
mort hom treballava
a la
muntanya del Piló,
fent
trinxeres per xafar morts
i coves
per amagar fam i por.
Però,
la natura
i les trinxeres
anaven
donant-se la mà:
amb el
timonet i el romaní
festejaven
les abelles.
Avui les
coves
han
despenjat estalactites
i suen
frescor pel muntanyyer.
A les
bassetes tallades en roca viva
per
recollir l’aigua ploguda,
beuen els
ocells i la vigilant llebre,
que salva
d’un bot
els nius
de metralladora,
a la
pedra cendrosa de les basses
naix el
poliol
i el te
de flor groga.
Avui
aquests cims
no tenen
altre front de guerra
que la
llum mediterrània
i a
l’horabaixa, el mussol al·lucinat.
I fins i
tot una cova
la creua
el raig de sol
perquè
l’ha foradada
les
arrels d’una garrofera.
Referint-vos
aquest romancet vertader
han
passat els quintos armant soroll endimoniat,
demanant
diners per dones i farteres:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada