L'hospital
Arriba
a la caserna: infermer i molico dels verds, devots del trinqui i pipes. Mira el
balcó d’una amant del ram i hi veu la tovalla, contrasenya de no muntar per la
pipa del marit.
Un
dia, du un altre dia.
Els
companys de l’hospital quan fan guàrdia li fan memòria: “Sobresalt minso
donaràs qualsevol dia a una de les teues amigues, a tota hora del picó a fer
l’amor.
De
comprar un marc fa escala a un bar de facultat i se li penja del coll una
estudiant, empatxada de xavals. Del carrer il·luminat d’elèctric pugen a ca la
jove.
Beuen
dels gots on les glebes pugen i baixen. Berenen galetes de llima, desfila el
vídeo. “Busca’m les cosquerelles. Emm, ahh”. La pepita s’unfla entre els pèls
rojos. Galtes ruboritzades i tremolosos va el xampany regant el sopar amb la
mamà afegida, anhelant. S’enjogassen. No es donen coll. Els cossos naveguen,
pelant amb els dits una taronja, el vellut untat. Aromes.
L’home
pega un rebot i queda com el marbre: “Què tens?” El sacsen alarmades veient que
està inert: “Una ambulància del seu hospital!”. El pols en la pols.
Trobarà
en l’hospital la dona i la filla que duen al metge el nét.
15 de
març 1989
València
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada