Lletania freqüent
Qui tingui una esperança que la pengi
Al balcó del carrer...
Miquel Martí Pol
Les
hores, interminables.
El
pensament, un turment.
La
bellesa, no la retrobe.
El sexe,
un agulló.
El demà,
una muntanya.
Respirar,
un ferro.
La
impotència, un tot.
Viure,
perquè no pots fer altre.
L’amiga,
cap persona.
El
conseller, la desesperança.
La clau,
no obrir la porta.
Els
interessos, la nosa.
El cant,
una sordesa.
El riure,
soterrat tant de temps.
Com els
llavis ja no xiulen...!
El que
s’espera, el no res.
El
fàstic, per gust.
Un únic
color, el negre.
Els
diners, a la bossa d’altres.
Un buit,
jo mateix.
Buit, tot
el meu voltant.
Cel de
plom,
llum de
plom.
Malson,
la realitat.
Asfíxia,
l’aire.
Quin dolent
gust de boca.
Els
amics, un desert.
L’haver,
ruïnes.
Als
pulmons, fumagueres.
Envellit,
agressiu, neguitejat.
A la
paret, dragons.
A
l’aigua, rates.
Al llit,
gripaus.
L’únic
signe, la destral.
L’alè,
escrofulós.
Les
campanes, voltejant a mort.
L’amo de
tot, el dimoni.
Mascarats,
cos i ànima.
La sang,
calç a remulla.
Per tot
arreu, el clam.
Irrespirable, el món.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada