Lluïsa

Lluïsa és roja de cabell cargolat, rosa taronja la pell premuda amb rodoneses enèrgiques. Els ulls clars, verds i blaus i a voltes morats.
A les quatre del matí, en les llargues mesades d’atur, ha vingut al bar últim: quasi no pot obrir els ulls i el cabell li cobrix la cara. Una altra, mosquit decebut, en anar-se’n Lluïsa, em comenta que s’ha tornat boja: si diem meitat cervesa i meitat decepció, queda més normal.
Dues matinades la tornaré a casa amb el cotxe, “què delicadesa tens” i aspirant em besarà els llavis llargament, tragant-se’ls.
Una altra matinada em dirà que no té casa per dormir i anant cap a la meua cofurna, es queixarà una mica que m’ha hagut de lligar i seduir-me ella.
Farem l’amor, hores: ella estremida i panteixant jo exultant de tan bonica com és la nina que tinc entre cames.
De dia, jo, a les indústries, ella també i als bars; Altres nits al llit, serà com la palla i el foc. Quan baixem al carrer, ella mai no té prou besos.
Sovint l’he cercada al bar d’última hora durant dos mesos, quan molt després el mig hermafrodita del bar em digué que ella també acudí moltes voltes preguntant per mi.
Al cap d’aquests dos mesos, me n’anava a Argentina. La vespra de nit, m’acomiadí del hermafrodita i entrí al bar d’enfront. Arribà Lluïsa preguntant per mi, i no fou per dir-li on em tenia. Tan sols li dic que me’n vaig a Argentina, i es passà mitja nit buscant-me perquè volia que li escriguera des d’allà.
Jo la viu alguna nit, amb algun xicot, “estava molt a soles” i pujant el pavelló, però Lluïsa es deixa moltes hores de bar, s’havia llevat la mini falda mig nueta i s’il·lusionava amb algun treball d’artesania i representació de cursos i enciclopèdies escolars.
L’estança a Argentina es perllongà mes i mig. Tornat d’aquell país de miseriosos, en el primer mes no la veig quan vaig en aquell bar, dia sí, dia també.
Ací ella em deixà el telèfon de sa casa. Crida i crida. Passa mig mes més, la localitze i ens veiem dues vegades en sa casa: molt desmillorada trobe a la xiqueta. Viu amb un fill d’onze anys i una de huit,rogeta com ella.
La impressió serà minsa dies més tard: mal vestida, despentinada, ulleres i pell de cara, semblant. Em conta que no li baixa la regla, que el pare és un xic que la vol i ella no acaba per decidir-se, que ni li ho ha dit per no astorar-lo; que el càncer de matriu que té, la lliurarà d’embaràs i no es fa revisió des d’un any. Avortarà.
Li telefone, m’acoste per sa casa: en unes setmanes, res de res. La nit de Nadal, dormirem junts; ella du les parts embenades. Al sendemà me n’aniré a complir al dinar de família, al bar de Sinatra. Al port, en la fira de les comarques, es tornem a veure i quedem i el telèfon li va infernal: vaig a sa casa i ja no hi és.
Mini falda, cuixes rosiclers enèrgiques, rodoneses, borrissol ros. La despulle, sue i en jocs fragants abandona les bragues quan li ho xiuxiuege, hores i mes hores bregant-nos com una mar ondulant. Gemecs i tremolors,espasme.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent