Natural Pepita

Pepita Mondragón Barriga és, enguany, la regina de les festes d’Enlloc. És una xica entre Modigliani i Gauguin; Ara bé, té un ull de vidre. Som a la Biblioteca Municipal, decorada estil cuina valenciana, voltats de dos-cents llibres i un muntó de tebeos. Conversarem amb ella assaborint un esplèndid vas de Coca-cola zero.

-Va! Pregunta’m que ja porte dues nits sense poder dormir de l’emoció...

- (Atents) Quin esport practiques?

- El tennis i el beisbol.

- Alguna passió inconfessable?

- Sí, dos mitxelins que fa temps que em pessigue.

-  Et creus en possessió de les virtuts tradicionals de l’ama de casa?

- M’encanta planxar, sempre creme alguna camisa i em ric molt; el tambor de BioColon solc guardar-lo damunt de la tauleta de nit.

- Ball clàssic o modern?

- Tinc figura de ballarina. El rock m’enterbola, sumint-me en la convulsió. Sóc també, una gran clàssica. Però això dels balls regionals no hi ha per on agafar-ho.

- Quins escriptors prefereixes?

- Molts, molts. Jo llig des d’un prospecte de medecina fins a un pamflet publicitari del carrer o de Telepitzza.

- Què penses de les coses que pren la gent per animar-se?

- Del meu cas, et puc dir que tan sols beure’m una llàgrima de vi em pose a parir: igual li tire per damunt el bullit a mon pare, si estem sopant, com em tanque a la cambra per plorar.

- Quin ideal masculí tens?

- Sent debilitat obsessiva pels qui van pels femers buscant ferro i que, preferències amoroses a part, estan fent-se d’or.

- T’interessa la política?

- Sí, molt. Estic prou al dia: cada volta hi ha més xoriços pels carrers que et peguen un estiró a la cadeneta o t’apunten amb la navaixa. Això ja és passar-se, que tu atrapes a un lladre en ta casa i que et diguen si vols que estiga tancat a la presó has de pagar-li el manteniment.

- Parles o escoltes?

- La veritat és que parle molt, i sempre per a mal. Mira, no puc evitar-ho... tinc molt mala geta.

- Practiques la natació?

- Dins l’aigua pareixia un porc avorrit, sempre m’omplia els pulmons d’aigua. Ara, com tinc tanta cel·lulitis, no em despulle ni per dormir.

- D’on et compres la roba?

- Tota la què tinc és de Milan o del mercat del Cabanyal, d’eixa que han estrenat primer els americans.

- T’agraden els ronyons fregits?

- Sí, són la base de la meua nutrició, junt a les turmes i el morro de porc.

- Sap què és un joglar?

- Sí, un home que va per la jungla.

- I un trobador?

- L’home que troba coses: cartó, paper...

- I del rebentat?

- Em desvetla i em descompon el ventre.

- Sents la ràdio?

- Escolte cada nit Ràdio Clara, i em grave Parxís.

- T’interessa la pintura?

- M’agrada molt més el paper pintat de les parets de ma casa, quan més empindongat, millor.

- Ecologia?

- Calla tio! L’altre dia aní a portar-li un termo de rasca a la meua iaia que viu en l’Albufera i em vaig omplir de formigues i pixa gossos.

- Projecte per al futur?

- Que em toque una quiniela de catorze milionària.

- I ara, què fem ja sense Coca-cola?

- Puix, anar-se’n per ahí a escampar el poll!

La nit s’ha desplomat sobre els carrers d’Enlloc, els gossos furguen dintre els poals de fem, però Pepita, radiant com mai de la vida, em dóna un ardent petó, estremint-se per les festes imminents, dignes que seran del Sha de Pèrsia o la Bibí. Bona nit, cavallers.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent