Piu cansat canvia’l de forat
Si
vostè vol ser moderna haurà de tenir en compte:
Recelar el tabac tan sols
despertar-se, i sinó li’n queda, fumar-se una fària abans d’eixir al carrer,
guisar les clòtxines en la llavadora automàtica; posar-se a la canyella unes
mànigues de jersei; oblidar-se del bolsillet
per allà on passe; si va a València caure’s un bac; si va dalt del bus que li
birlen un “bisbe”; dur els pantalons per dins de la regata del cul; refregar-se
les arrugues amb corfa de meló d’Alger; fer les menjades de conserves i
llandetes; portar en la cara més pintura que un mico;; regalar-li al retor un
parell de virgueries dels sex shops;
no retirar els ornats nadalencs de la casa fins que arribe el mes de juliol;
menjar mel de canya; cercar la gresca constantment; no encendre la llum del
vespino perquè fa despesa; embrutar-se de greix negre els pantalons blancs;
obrar-se un balcó al desllunat de la finca.
Vosté
viu en una llar envejable:
Si a totes les menjades
ix el mateix tema; si l’àvia es droga de tele, i el pare llig novel·les de
vaquers; si arriba la Nit de Reis i deixeu que la cavalcada entre per dins de casa; si tots vos poseu colònia,
desodorant i llet de cogombros a la ploma de cingle; si esmorzeu de sobres del
sopar, si només sona el telèfon quan estàs dormint; no passar menjada que el
xiquet no demane caca o trenque un plat o un got; si la mami li trau la lluïssor
al terra amb xampany; si guiseu salat i no s’ho menja el gat; si la tele no
funciona i has de parlar amb la família; si et fan alçar matí.
Furs
orgànics:
Els foieros compraren fa
uns mesos mitja fanecada al Pla de Foios. Els quatre pams estan voltats de
taronjars. Puix allí té ja un xalet o ermita camperola la Mare de Déu del
Patrocini. I que a veure quan anem a visitar-la tots.
Un avi que el mantenen
els rebentats o rasques, dit a Mallorca i dir que va a la taronja per pagar-se
els vicis. Dos cervells de ruc, un de dona. Dos dones i un ànec cat mer. Per
Sant Joan bacores, verdes o madures, segures. La Pistola s’ha comprat un bingo.
Te’n vens al soterrar? És tan desficasiada que si li passa pel cap, es menja un
quilo de cacau per a sopar. Cada dona en fer pis, produeix un shshsh diferent.
Al pelat que li resten tres cabell al cap es pot fer una trena, i restant-li’n
dos, una ratlla al mig. Di-me què menges i et diré quants quilos peses. L’amo
ens convida a una paella: o ens ha enganyat ja o vol timar-nos.
Tens revistes fresques?
Que còmodes van les parts amb uns calçotets cenyidets. Per una pela et peses a
la bàscula de la farmàcia. Diu qui?, eixa que s’afaita? Clava’l dins d’una
forja. En una finca de Meliana hi ha: perruqueria de dones, saló de massatges,
esteticién i bar de plomes. Pobra vídua que té el nap davall terra. Adéu-siau!
que vostès el maten ben mort!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada