Polvos i colorets
“
Va perfumat de dona però en meuques ni un duro”, fa la meua senyora.
S’encoratja
Peres de camí al treball. Radial és el perfum, polvos i colorets arreplegat
d’alguna mitja taronja.
L’hospital
on entra Peres reprodueix un bar nou, una pata de níquel, el paraigües al
quiròfan.
Rofla
les nutritives olors del sopar mentre s’avia al treball nocturn.
Desploma
tabalada gastronòmica a les sobres dels malalts, lluç, petxuga, fideus i
maduixes amb nata en temporada.
La
lentitud de les hores atraganta la nit, el dormir escàs i intermitent d’algun
malalt.
Una
parella tira la radio-casset pels taulells de l’habitació del costat. Peres
bramula enganxat a una altra amorosa, no la d’ahir.
“
Que no deixes dormir”. Colpeja un company la porta. Mitja hora més tard se li’n
va de les mans la revista il·lustrada de les comprades pels malalts cara a la
paciència.
Les
campanetes de les culleretes del cafè amb llet el desperten ben d’hora.
Desdejuna i despenja el telèfon. Marca el número d’una fàmula que ha conegut al
bus. Ella pega la volta en el llit i amb el telèfon es tapa l’orella.
L’escalfor s’allibera dels llençols i esquiva el cabdell il·luminat del llum de
la tauleta de nit “Qui té un forn per a torrar la meua llonganissa?”
Anant
a rendir pleitesia carnal a la viatgera esmorza en un bar que hi ha prop
d’alguna facultat. La grassa de vi li trau lluïssor als punts rojos de la cara.
Assetjaria exuberants universitàries, un conillet de ciència. El canó guaita
sobre la trinxera.
Repassada
l’amiga, l’esmorzar li volteja com un volaoret. Dos copes de conyac i al
carrer. L’aviva l’aire on vola la llet en pols estudiantil.
Lloga
dues pel·lícules de vídeo. Canvia l’oli del cotxe.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada