Retornar al natural estat

Dic teuladí perquè el veig disparar-se i el perseguisc xiar dalt de les teulades. Dic cadernera i soledats perquè planegen la vall del secà on sóc tombat. Dic la mar perquè em trobe davant d’ella encara que em sembla un monstre imponent.

Dic amic a un arbre perquè em reconeix de lluny, cabells verds de serena mobilitat. Dic matí i dic vesprada perquè m’obrin la seua tova entranya i bategue al compàs harmònic d’astres i firmament. Dic la volta del cel al matí i a la nit que ompli de llum els ulls.

Dic retrobar-nos i dic harmonitzar-nos. Dic el pols nostre. Diguem seré silenci. Diguem equilibri i identitat. Compàs exacte i atinat de la natura. Deixar-se portar per l’harmonia elemental de xiquets que juguen com astres que giren immutables. No pensar en res, receptiu. Per conversar tindràs que fer algun amic.

Tornem al pols assossegat de viure.

Les fidels coses ens acaronaran i ens bressolaran dintre el seu sí. Però hem d’aconseguir l’elemental perdut que dins grans i màgics espills ens fa l’ullet. Trenquem exili i orfandat atemoritzant.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent