Tot és llum
A Bene Vijuescas
Mireu la
llum com es rebolca per l’aire de cristall, giravolta i com s’a densa. Esta
llum pareix la llum primera: com si haguera acabat de nàixer, eternament
intacta.
Ales,
oxigen, altura, campanars, simfonia dels ulls que miren. Ones amb l’estraleig
d’ocell, per on baixen campanes, la flor quieta quan res no es mou.
Glòria
d’alè, esperança, flors i fruit, clarors per l’escala del color. Llum que em
fas uns ulls tan vius, mediterràniament, i sonores les meues galeries.
La llum
és el color de la quietud.
Llum de
terrat, de secà, llum afilada de la què és vist tota la tardor. Llum que la
vull tindre tota a casa, dintre amb mi. Llum fugida de tots els pintors.
Qui diu
llum, diu camps, serres i mar; la mar; quan ben lligades les dues!:llum i mar.
La llum
és l’èxtasi, una pluja total, deler.
Explosió
d’arbre, acord, humanitat rient. Companya meua de tantes tardes per la
finestra.
Flor de
llum. Que aplegue el sol. Pas al sol i a la plenitud!
Tot és
llum si ho som nosaltres també.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada