Vinalesa sense reina, república

“La reina i jo: ací no cap més reina que la constitucional i íntima esposa meua. Amb tanta reina taifa, l’imperi ens cau a trossos. Tampoc no es pot fer ús dels malnoms rei i reina. Ni les mares poden dir als seus fillets, rei de la meua vida, rei meu. S’enterarà del que val una pinta qui pronuncie l’adagi, en el país dels cecs, el tort és el rei.”

Algunes mares volien continuar llevant-li cada nit, el carro de pols dels balls al vestit nupcial que a l’endemà tornarà a eixir sense la taca d’oliva farcida, surcit el forat de la tatxa d’un banc vell, ni sofrimat de la tatxa d’un regidor.

Les mares, com les filles no volen monarquia, durien clavariesses de Meliana, manoles amb volants de tablao i el postís del cap al doble: sempre enganxen les tires de banderes dels balcons.

Aixina els festers es pagarien les corregudes enganxats del braç cap a les calderes i en acabar les processons.

Sisí es posa de dol. Les cortesanes no volen: “Quan em case ja me’l posaré. I si plou tres dies en festes, quin disgust, per anar a l’institut. A una mala, si l’hivern s’avança, al fred el conyac el fa xixines. I a més, qui vulga lloros i papagais, al clot en venen. La nostra presentació en societat és com pel morro. Única banda de la música.

Els clients de tota la vida de llistes de festers han xapat, tancat per descans del personal. A aquests i als seus amics els sembla sinistre total la semà de la regina i cort d’honor perquè és la guinda del pastís i la carcassa final amb dècimes satíriques, el dijous.

Enguany no hi ha regina i cort d’honor.

“Una cosa que s’ha fet tota la vida. La joventut no sap què vol. La topetia de l’Ajuntament encabotat en desfer-ho tot. A mi m’agradaria de veure-les encara que em taparen un ull. Açò arrastra una quebra en cadena i de rebot arruïna el concurs de piropos, cau i forn de poetes, El mantenidor donaria un ull de la cara per quedar-se encatarrat, ensabonar cares de poncella i barraques. Tiraran traques, voltejaran?

La penya els voluntaris per una banda i el heavià príncep Felip vilatà, es troben a un pas del tirar sol·licitud per traure les festes del desolat impàs.

Donant la barrilla per ahí, van a tothora, tramant, engatusant perquè isca regina i cort d’honor. Compare paisà, a vosté li molaria?

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent