En el lloc
Vacances
són un mes que com rosada imperceptible, de remat, ha xopat el cos de
normalitat i benestar.
El
bar era ple: a l’interior, arremolinats al ventilador o al natural ventilador
que és l’entrada. Al ras, també, seien a l’ombra de les parets encimerades del
verd de la casa veïna, henra, xiprers i buguenvíl·lea, escapant del sol
bullidor. Els clients s’ocupen de dominós, baralles i tertúlies.
A
ningú he sentit ocupar-se de mi; ni en figuracions meues o llengua d’ells.
Sopàvem
tranquil·lament a la fresca i ens servia Emparutxí, innocentment incordiant.
Les
fabulacions i els licors ens transportaven a la satisfacció d’un viatge
quotidià.
Més
avançada la nit visitàvem el pub de Natxo buscant color, un home i una dona
anhelant-se. Poc a poc el fum et fa esperitar, enlairat en música.
De
vesprada llegírem versos que ensenyen el lloc idoni que mouen a seguir.
La
piscina et fa sentir eteri, lleuger. Amparitxu de nou t’estufa i et vol
submergir.
Els
entresons et dilueixen confiat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada