Revisors

L’adolescent a Bétera. La sala d’espera del tren és caliu ocult en ple hivern. L’adolescent que pren el tren de Bétera segueix la corda de la conversa.

El cap d’estació i una noia mínima de caragols bruns per darrere la finestreta em donen el senyal de no. Captada. Confon l’adolescent.

Immediatament, plora. Que no plores. Fora, el personal provoca rosegant, soltant invectives.

Li recorde als ulls que no plore i ignore l’avalot. Ella és bonica com ho calca el xandall blau encara que la pell groguenca se li afona pels ulls i galtes. Potser a Bétera la tracta un psiquiatra i al seu poble que no és el meu, li coneixen ànsies i sotsobres que els nervis juguen.

I continuem saludant-nos però aguarde el tren al baixador entre els infamants.

Passen els dies i ja no coincidim.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent