L' anòmia tanca.

El saló és llarg, mig estret, empedrat com espiga de palmer, dona independència. A una paret, V. Cortina pintà unes cabres de cornamenta combada, llarga, respectable, que fan tertúlia, entorn la taula redona. Dalt la barra ovalada descansen i van buidant-se botelles i gotellades de licors com whisky, grosella, conyacs, anissos, roms i més que no en sé. El gintònic acoloreix, morat, blau, verd, llampades.
Un rebost reblit d’herbes per les infusions, sempre borbota una cafetera damunt la flama, tes de molts països, camamil·les, poliols i no para ací la matèria, que serveix amb cafetera i tassó de terrissa. La fragància i sedositat.

Té penjat un taulell que diu “no s’admeten les corbates” i una foto amb una antiga banda de jazz amb una dona cantant amb guardapols, un trompetista ajupint-se, un saxofonista encarat amunt. Una banda al ritme dels colors.
Una pintura roja i negra, amb una altra cabra bevent asseguda al tamboret enfront de la barra. Diversos retrats d’artistes antics en blanc i negre. Publicitat vària: obertura, vacances, actuacions musicals d’altres pubs. Unes pintures a colors de Martín Caballero amb Natxo que és el propietari. Ell du ulleres de cul de got. Mira inquisitorialment als que entren. Natxo és polemista i les llargues converses acaben a crits per la seua banda. Inconformista empedreït i molt crític, gens conformista.

Eva és la cambrera qualificada de mirament, polida i massissa. Quan acaba de treballar a les dues del matí, arriba a casa i ompli la llavadora, planxa, cuina i fa la resta de quefers domèstics. Se’n va al llit a les 11 del matí i dorm per preparar la cambreria vespertina que s’inicia a les set.
Pep és l’altre cambrer sempre fidel i ben humorat, ben discret.

Entra la Galana amb mallot i munta un número eròtic reptant, redolant damunt la barra i al bell mig del saló fa contorsions bravament. Un romanés polsa repetidament un timbre antic i discuteixen Natxo i ell, s’espenten i van els dos a terra.
El toca-discos no para un instant amb acetats o compactes, amb jazz dolç, blues melangiosos, gòspels harmoniosos, romàntics. Entren tota varietat de gossos, però no es barallen. Natxo els té afecció i cura.

Té molta clientela: jovencells, amics i adults ben granats, minifaldes, esculturals fèmines, festejadors coladets. Es fa tard i la flaire a Maria adormi-la.
Els prestatges presten molts jocs reunits, llibres, revistes. És molt tard i ningú se’n va. Qui abandona entra en el pub del costat, il·luminat amb flames de cera, melancòliques.

Hores i més hores.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent