Les tres gràcies.

Entra Lis, bonica perquè sí i una amiga rossa natural que sé qui és. Alta, esplendor. I la que falta, belleçó que diu la tele.
Elles ho saben de seguida el que són, cistella de fruita, fragant i vedada.

La bellesa il·lumina harmonia i fa goig. Si causa tristor i amargor hi ha parany, engany. Que no pare la música àlgida pel bé dels que saben o participen o han sofrit un poc. Avant i pau. Saber nou, econòmic.

Et fa falta amor. Xic, eres ric.