Pub Iguana

Ací ens trobem raonant perquè no hi ha res millor a fer.

Apareix per la porta una jove amb shorts, tacons afilats, més aviat alta i unes cuixes exuberants. Entra, ix, entra ix: no es decideix a entrar. Desapareix.

“Aquesta ximple, entra o no entra” comenta Ferdinand.

A la mitja hora entra ella i una amiga. Les dues molt mudades. Ferdinand té fam. Els propose que cuinem una paella o sopa amb all. Ella no riu. L’altra sí. Riurà encara més. Ella, trista, roman amb el cap acatxat. L’altra no para, “lliga-te’l, lliga-te’l, és simpàtic.” . Ferdinand s’apropa a elles i les anima.

Mire a ella als ulls, preguntant-li què li passa. Està molt trista tota la nit. Ara s’ha rist un poc. M’alce per anar-me’n però aguante una estona dret per si de cas.
La veritat, tant carrer com pubs, resulten bastant engorrosos i repetits de fa temps, si no t’ho prens a riure i a xisme faller de tu o d’ells.
Pots arrancar a córrer però et quedes amb la mel a la boca perquè mai qualla res, quedant jo paralitzat.

El cinqué cel està copiat d’allò que has engendrat dins el teu cap.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent