El poltre del Tato

El poltre el cansa i el ven i trau un bé s’ha entestat a comprar-se un poltre. Permuta econòmica per adquirir-lo, accionista Francisco el Trenco, un tant. Ja té el cavall castany clar, baio, lluïssor enlluernadora i jove mal·leabilitat. El col·loca a l’estable del Rubí. De refilo li usa el cotxe.

El d’ell el trau per anar a Montcada a comprar mitja ceba i dos cigrons, es passeja més que un cèntim fals.

Li diu Pequenya, és brau i el doma en un camp darrere d’un bloc d’habitatges. Alça unes polsegueres de desert perquè el Pequenya no vol només que rebolcar-se per terra. Les veïnes que trauen roba estesa clamen al cel. L’estable és ple de puces i el cunyat del Rubí compra un insecticida que li ha costat 12€, altres el Tato.

El Tato, munta el Pequenya pel barranc per un camí ple de pols i pedres i allà que van ell de cavaller i el Rubí d’escuder. Quixot i Sanxo Panxa.
Ara resulta que s’acosta Nadal i vol un selló de muntar que és propietari un gitano, en el bon sentit de la paraula. El selló és preciós, repuntat de cuir, tatxonat, relluent i pesa una tona. He de ser jo accionista en la compra.

Al remat el compra sense mi. Enric Ros, trau el furgó per anar a comprar bales de palla i per un euro menys corren la ceca i la meca. Enric Ros li diu que el porte a un picadero per la domadura.
Al poltre sobretot li encanten, l’herba fresca i les garrofes que recol·lecta el Rubí. La Pequenya és domada nugada d’una corda de cànem groc aspre i punxós i dona voltes en carrera enfurismada com un ase a una nòria.

No cobrarà el que li han ofert per cavall i selló.

Negoci repartit, finalment agredolç. 

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent