Volare

De noctàmbul a aquest pub i de més enllà pub, seuen tres donzelles. Ens asseiem al seu front i pròxims.

Una d’elles és la fermosura en rosa, bonhomia i ens mirem. Paràlisi, i en no mirar-la i dir-li quelcom, obri la boca i em diu enutjada “t’has perdut el seté querubinat”

Jo sabia que el sexe amb amor i passió, puges més alt cada vegada, major exuberància sensual. T’admires com brasa incandescent. Viatgen els dos en unió.
I hui lamente no haver anat al llit amb aquella damisel·la tan poc comprensiva. És l’home que ha de fer el salt a la flama d’entrar en relació, seduir.

L’home la mou i ella la plou.

La dama t’ho dirà, mirant-te afablement i ahí quieta, i et dic més i prou. El que fa la mare ho perpetua la filla. És com sempre.

I també no et vull... però crida’m.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent