Amorios
D'un temps cap ací, una damisel·la i un servidor, ens mirem
als ulls amorosament. Ella recorda com m'anomenen, per un parent. Li confesse
que no sé el seu nom.
Ella m'etziba: però Vicente això no pot ser.
Hui va entrar al bistrot i es va col·locar en la barra. Jo
em vaig acostar i li vaig dir: ja em sé el teu nom. Em va abraçar i em va
besar.
No em vaig quedar paralitzat i la vaig besar amb foc.
Quallarà este incipient amor? Amor en l'aire.
Pols seré, més pols enamorada.
Amor constant més enllà de la mort.
Cendra seré, més tindrà sentit.
Ens mirem amb passió.
Sexe necessari.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada