Blanc d'ociosos

Enumera meravelles de les quals gaudim i ens eleven al gaudi. Cor enlairat, excels. Benaurats, riquesa, alegria desbordada. Bondat desbordada, cantaire, arc de Sant Martí virolat.   Entusiasme entusiasmat. Alegria per tantes bondats pletòriques, fora de si. Cantarem la vida del poble que no vol morir, perdre tot l'encant. Posem-nos les ales del pintor, cantor de literat, de l'arquitecte, de l'evangelista, del caminant, de l'il·luminat, del músic, de l'home feliç i alegoria del cor de bona ànima, del cec que veu que veurà, de l'enamorat, del qual s'admira i valora, del benefactor que sembra pau, solidaritat, fraternitat, bonhomía, perfeccionista, elegant, fester, humorista amable, el que perdona, l'amable, l'incansable.   Honor que naix de la virtut. La dignitat no es té, es mereix. Honrades és dignitat.  

Llenguatge, eres magnífic. Sordera, eres ceguera dels sons, tan cruels ambdos, comunitaris, comunicadors. Alelat es queda el sord, obnubilat. Altres sentits creixen: ho dubte.   Patir augmenta el dolor. S'equivoca qui posa llenya al foc de la tristesa, imaginari fet real. La melancolia agreuja la pena, convertint en real el que és imaginari. Augmentant la dissort convertim en reals dolors i penes que no són i eliminem els bons moments que ens venen. Salve! Tots a una, units! El clam acosta la mort. Fugim de la pena, acostem-nos a la diversió vestida de goig i felicitat, podem, eleva't.   Cantem tots a l'uníson, podem.

És el cor de la meua vida. Qui pot més que la música? Em cansa descriure-la repassant varietat, època, gènere que és molt llarg. Com també benvolgudíssims autors màgics.   Comptaré les excel·lències que són inabastables no fent-ho. Ja ho saben tots. Em manté jove, content, amb energia, pletòric, eufòric quan pense el que m'ha donat i regalat. Ganes de viure.   Quin gust comprar-se un vinil, més amb la saviesa que donen els anys feliços al seu costat. Música et cante amb ardor cremant, perquè t'ho mereixes. Amb recel venere la nova música que m'arriba. Cante la que m'està per vindre. Tinc una muntanya de discos. Nou disc el vullc més, recelós.   Música inefable que vol dir, impossible d'expressar amb paraules. La música és una mar immensa que navegue amb tota ànsia. Infinit plaer. Eres bonica i jove. *Amorcitos es poden fer mil.   Quin gran amor et tinc!

Estaràs més penedit i disgustat per les coses que no has fet, que per les fetes. Explora, experimenta, arrisca; no ometes. Aprofita els vents favorables.  Prova, reinventa. No et retires decebut. Entra a novetats. No et dones per vençut. Si caus, alça't i de nou al timó. Et renovaràs; tindràs noves gales, grates sorpreses i plenitud. Mar és fantasia, vida plena d'aventures. Bandeja el derrotisme, l'abandó. Ompli el pit de ganes de noves aventures i vivències. Malgrat tot la vida et somriurà i t'omplirà tots els racons. Després d'esta vida vindrà una més dolça.

S'obri un nou món, un nou bosc, una ciutat fantàstica, un nou llibre de viatges, de peripècies, fetillans. Les paraules creen, eixe prodigi, descobrixen la comunicació entre autor i lector. Hi ha llibres que volen, que naden mars, noves verges, a extasiar-se. Beuen de tantes fonts. Esta aigua crea arbres, matolls, papallones, ocells cantants que desperten el dia, avions que remunten països. Actors teatrals que pauten una simfonia. Soc aventurat amb tanta màgia. Azorín, Juan Ramón Jiménez, Antonio Machado, Federico García Lorca, Ramón María del Valle-Inclán, Rafael Sánchez Ferlosio, Jorge Guillén, Gerardo Diego, Camilo José Cela, José María Valverde; clàssics estrangers, clàssics valencians, hispanoamericans. Quanta delícia de plans plens. Continuen extasiant-nos. Valen totes les llengües, quantes més, més art del crear afanys, passions, bon amor, mestres en explosió. Rendits al vostre quefer. Llibres d'art, d'història, de fantasia, mons impossibles, ajuntant-se la integrita...

Amiga, companya de soledats treballant en l'horta miseriosa en economia. Em vas ensenyar a parlar de tantes matèries. Cara a tu, és amor el que et tinc, moltíssim. La teua cançó inabastable, mil estils clàssics i mil, per no dir més, moderns, estimulants i frenètics.   La ràdio de calaix voluminós damunt de la tauleta, que era més alta que jo. Ja es feia de voler, sent jo un xiquet, enamorat de mil sabers i mil matèries. Em vaig enamorar de tot quant parlava.   M'ha fet un home intel·ligent i savi de mil formes. Agrair-te, és detallar quant has fet per mi: actualitat, història, vides il·lustres a imitar, saber viure, dominar el perquè de la realitat, ajudar als amics i coneguts en llibertat desinteressada. Oh! la cultura, perdudet per ella.   Oferix viure dignament, sense rancors, ni gelosia destructora, volent la pau, el diàleg, la curiositat inabastable fins a l'últim racó del món. Quanta distracció inesgotable, la curiositat per tantes modalitats de l...