Blanc d'ociosos

 Llenguatge universal de la humanitat. Este món sense música seria un gran absurd. Ànima, psique de l'aire, del vent, de l'èter, de l'atmosfera, de l'espai. Comunicació humana, sense fronteres. Quan els somnífers no fan res, ella actua. Oh! quedem rendits, adormits per la sorpresa, anorreats i pren vitamines el cos en manera de dormir com un tronc.   Ben adormits, descansats ens anem de festa enervats per música ideal. Més música per favor. Que no pare de sonar.   Lleva la pols dels dies i les hores que acumula el cos. Interior net, alat, prístin, lleuger gràcies a ella. Elimina penes, maldecaps, odis. Cada generació  fruïx de diversos estils. Qualsevol música ben interpretada és bona i gloriosa. Beneïda música, no ens desempares mai.   Amb ella es balla més ben agarrats. Engronsadora, vol alat, sibil·lina, màgica actua sobre el cervell com moltes llengües i el fan còsmic. Música de guitarra, llaüt, piano, oboé, violí, arpa, flauta, fagot, trom...

L'hivern arriba; el final de la vida. La gran mentida de la vida, no vull dir-ho. Cels ennuvolats de núvols negres, fred, calfreds. Hi ha por encara que es negue. Hi ha altres vides? Probablement sí. Creats per a patir, no! Volem més. L'arbre va quedant-se nu. Vola l'alegria. Es perd l'humor, hi ha destrucció. La vida, al final, pot tornar-se molt cruel; que ens tracte amb afecte. Mort digna. No al final desastrós. La mort i el sofriment són el pitjor.

El poc agrada i el molt cansa. Seré breu. Disculpen que no m'alce. S'està tan bé sense fer res. Si és bonic o espectacular pensar, imaginar l'obra d'art per a què plasmar-la. Anem per lliure. No portem faixa ni sostingues.   Les llàgrimes no deixen veure; és més galana la riallada. Trenquem el compàs perdem el nord, relativament: al mig reina la virtut. Entrebancs, palletes en els ulls. Un simple no, és una paraula a vegades alliberadora.   Fer i desfer faena del matalafer. Tú de quines parles? Per a parlar escoltar primer, després callar. Les parets escolten, tant es val. On va el poal seguix la corda, orde i concert.   Una boira fosca i espessa ens tanca els ulls i no ens deixa respirar ni quatre gotes d'amor. Agarrar-ho com vinga. Art amatòria: El piu, en una forja; una miqueta d'escatologia no vindria res malament.   Ei! enrotlla't bé i passa. Punt i seguit. Tot és començar. Ni tres, ni dos, ni una, ni mitjana ni cap. Enviar a fer bol...

Ho convertix tot en or. L'alegria crema els dolors i les penes. Alegria és deure, obligació. Alegria si podem i ens deixen tindre-la. Pot ocórrer. Ens dona ales, vola. Cantem i ve ella. Tots tenen dret a ella.   Bohomia del cor de bona ànima. Cançoneta delitosa.   El món la té, abunda, ens agermana. Toca identificar-la, perseguir-la. Vol col·laboració, lliura’ns. Ens tindrà com una llet materna. Apuntem-nos, lirisme, dolçor.   És una medicina contra el decaïment i la melancolia. Puja l'ànima, espirit, psiqué. Alé Un vent fragant, temperat, temprança. Fora histerismes i bogeries. Sensual. Una pasqua florida. Ànim que sura com a crispeta en   L'eter. Esponja  el pit. Respirem millor a ple pulmó. No ens abandones ni de nit ni de dia, orbegoig. Alcàsser inexpugnable.   Bella cançó; fes-nos sempre companyia.   Alada, subtil, delicada no t'esmunyes. Espavila amuntó.   I tornarem a cantar.

Que ploga, que ploga la verge de la cova! Els ocellets canten, els núvols s'alcen. Que sí, que no, que caiga un aiguat enmig de l'estació. Que trenquen els cristalls d'alegres finestrals.

Ja plou caragol; trau les banyes que ix el sol i quan plou també. Com esvares, rellisques pel caminet de bava que tu mateix compons. S'han acabat les vaquetes caragol? Tan bones per a la paella. A Castelló les repoblaven per les muntanyes i secans.   Èxit