Blanc d'ociosos

Música que fluïx com una font. Idees iluminadores dónes.     Posem per cas, la merla matinera, encara fosc, canta delitosament. No fuig quan passes pel seu costat:no té por. Valguen les paraules per a donar-te la benvinguda, tot temperat, radiant, nou i vell, Vergara!   Ocells cantaires i flors galanes, brosa virolada.  Flor que fas de la natura, única. Estiu, tardor amb munió de fruïts saborosos. Molt de tot, tot l'any. Estacions anyals: obriu les finestres, pas al sol, perfums, pel·lícula en tecnicolor; fogoses amb les seues aportacións per  tots conegudes, imparables, feu-nos sempre companyia.

A veure si soc capaç. I alegria per què no? malgrat totes les mancances, il·lusions errades, el no poder més. Sé que esteu ací fent-nos companyia. És tot un privilegi que agraïsc inténsament.  No ens separarem mai: goig intens, il·limitat, fora de tota mida. La tristesa i la malenconia s'assemblen com la pluja i la boirina. Estar trist és un fre a l'abús de paranoies sense trellat, a la hiperactivitat.   El dolor agut més trist és el familiar. Desenganys, ensopegades, delers, malaurances, dèries, vos les regale perquè les deixeu volar. Lluny. Voleu ser feliços:tingueu quelcom a fer, preferit. La tristesa de vegades és vagància, no pegar pal a l'aigua.   La tristesa pot ser l'inici d'una creació artística. Vola com les àligues, ruïnosa.   La tristesa , pot allotjar-se en un altre òrgan del malparat cos. Pelitrúmpelí. Ara vaig i torne. Fer i desfer, .¡ Au ié! au ià! crit de moguda.   Posem-nos en peu. Hala! El passat no és res, ...

Ressò màgic d'un món invisible. Art que dona vida eufòrica, saludable i sensual. Do que prové de les estreles . Música callada i soledat sonora. Ella és mel  per als nervis . Primitiva dels avantpassats, joglars , barroca , clàssica , romàntica , impressionista , moderna: no te les acabes mai. . l'home primitiu colpejava els troncs caiguts fent enrenou pels boscos. Qualsevol música ben interpretada, bona.   Música dels ocells , acompanyant la pujada del dia, a la primavera, nit i  dia. I tot l'any canten. Empatia delirant . Colors en les òperes, poesia en el vent .   No deixes de sonar mai, sempre parlaré bé de tu.

 Música que fluïx del cor com el cant d'un ocell, posem la merla matinera, encara fosc. Primavera: tot jove, estrenat,;valguen les paraules per a donar-te la benvinguda, tot temperat, radiant, nou.   Joventut, xiqueta de l'any. Podràs fer morir una flor però no podràs amb totes. Ocells cantaors i flors galanes amb la millor gal·la.  Flor que fas de la primavera, única. Estiu, tardor amb munió de fruits saborosos. Ara de tot, tot l'any.   Primavera: obrir les finestres, pas al sol, perfums, pel·lícula en tecnicolor, fogosa amb la seua aportació per tots coneguda; primavera de les arts, imparable, fes-nos sempre companyia.  

Savi és ser senzill. Simple és donar pas a allò essencial i necessari.   Senzilla simplicitat, és gran saber autèntic, no a la multiplicitat confusa. Has viscut simple i senzill, navegaves en allò elemental, necessari, sense balafiaments a l'ús. Llum intacta i sempre nova, brisa, aigua pura i transparent. Ens donareu el pa que en si contenia tot delèit que no és poc, cantem.

Paciència. Tot anirà bé. Un problema s'acaba amb la mort. La música em trau el dolor. La música és eterna. Un problema, no és problema si no té solució. La música elimina molts problemes i melancolies. No us oblideu de la veu humana en música, en mil textures transfigurant-se com a varietat de perfums. Beneïda música.