Blanc d'ociosos

Ressò màgic d'un món invisible. Art que dona vida eufòrica, saludable i sensual. Do que prové de les estreles. Música callada i soledat sonora. Mel per als nervis. Primitiva dels joglars, barroca, clàssica, romàntica, impressionista: no te les acabes mai.  Música dels ocells, acompanyant la pujada del dia, a la primavera nit i de dia. Empatia delirant. Colors en les òperes, poesia en el vent.   No deixes de sonar mai, sempre parlaré bé de tu.

 Música que fluïx del cor com el cant d'un ocell, posem la merla matinera, encara fosc. Primavera: tot jove, estrenat, valguen les paraules per a donar-te la benvinguda, tot temperat, radiant, nou.   Joventut, xiqueta de l'any. Podràs fer morir una flor però no podràs amb totes. Ocells cantaors i flors galanes amb la millor gal·la.  Flor que fas de la primavera, única. Estiu, tardor amb munió de fruits saborosos.   Primavera: obrir les finestres, pas al sol, perfums, pel·lícula en tecnicolor, fogosa amb la seua aportació per tots coneguda, primavera de les arts, imparable, fes-nos sempre companyia.  

Savi és ser senzill. Simple és donar pas a allò essencial i necessari.   Senzilla simplicitat, és gran saber autèntic, no a la multiplicitat confusa. Has viscut simple i senzill, navegaves en allò elemental, necessari, sense balafiaments a l'ús. Llum intacta i sempre nova, brisa, aigua pura i transparent. Ens donareu el pa que en si contenia tot delicte que no és poc, cantem.

Paciència. Tot anirà bé. Un problema s'acaba amb la mort. La música em trau el dolor. La música és eterna. Un problema, no és problema si no té solució. La música elimina molts problemes i melancolies. No us oblideu de la veu humana en música, en mil textures transfigurant-se com a varietat de perfums. Beneïda música.  

Enumera meravelles de les quals gaudim i ens eleven al gaudi. Cor enlairat, excels. Benaurats, riquesa, alegria desbordada. Bondat desbordada, cantaire, arc de Sant Martí virolat.   Entusiasme entusiasmat. Alegria per tantes bondats pletòriques, fora de si. Cantarem la vida del poble que no vol morir, perdre tot l'encant. Posem-nos les ales del pintor, cantor de literat, de l'arquitecte, de l'evangelista, del caminant, de l'il·luminat, del músic, de l'home feliç i alegoria del cor de bona ànima, del cec que veu que veurà, de l'enamorat, del qual s'admira i valora, del benefactor que sembra pau, solidaritat, fraternitat, bonhomía, perfeccionista, elegant, fester, humorista amable, el que perdona, l'amable, l'incansable.   Honor que naix de la virtut. La dignitat no es té, es mereix. Honrades és dignitat.  

Llenguatge, eres magnífic. Sordera, eres ceguera dels sons, tan cruels ambdos, comunitaris, comunicadors. Alelat es queda el sord, obnubilat. Altres sentits creixen: ho dubte.   Patir augmenta el dolor. S'equivoca qui posa llenya al foc de la tristesa, imaginari fet real. La melancolia agreuja la pena, convertint en real el que és imaginari. Augmentant la dissort convertim en reals dolors i penes que no són i eliminem els bons moments que ens venen. Salve! Tots a una, units! El clam acosta la mort. Fugim de la pena, acostem-nos a la diversió vestida de goig i felicitat, podem, eleva't.   Cantem tots a l'uníson, podem.