El Greixero: Dits i fets de Gafaüt i el poble.

 

Convocàvem a capítol, com fan els frares, amb un got de mistela per atraure la capritxosa musa de la inspiració. Greixero, Home del sac, per astorar als nens menuts. Dits i fets de Gafaüt i el poble, era per acontentar a tots, i una revista.

Dibuixar, entrevistar era reclam, el gust és nostre, contra addiccions i perills dels xiquets. Un hobbie per divertir-se amb edulcorant com les medicines.

Els membres integrants érem el suficientment diversos i dispars per formar el consell de redacció. Teníem col·laboradors ocasionals que donaven més diferenciació. Encara que les lletres de les cançons influeixen molt en els xiquets, internet.

Agrada molt en el poble, sobretot en la gent gran, perquè m'ho comentaven recol·lectant taronges.

Un amic feia les editorials de compromís social. En cada número constava un reportatge polític, cultural, de societat, d'interés per al poble com ara les séquies, barranc d'una extraordinària bellesa, perquè brollava aigua potable, canyars, joncs, fins que el feren fora d'obra i va perdre tot l'encant salvatge. Arreplegàvem partitures de músics del poble. Un número dedicat a la joventut portada inclosa amb cotxes i motos. Celebràrem el primer any d'existència. Entrava la gastronomia tan bona per al paladar.

La primera pàgina constava de pilota de trinquet en homenatge a Puchol, figura   primera com ara ho és el fill ; la fundació La Devesa, una casona amb palmera; cantants de l'Aurora; 9 d'Octubre; 25 d'Abril; ... La darrera pàgina era atractiva i de dibuix com café, copa i puro després de dinar. Banda de la Societat Renaixement Musical, el fruit de les figueres i la filosa; baralla i carajillo; el trinquet.

Hi havia col·laboradors ocasionals i esporàdics com a autors de còmics, un amic enginyer el dibuixava i li posàvem lletra o argument, o un article sobre l'espill que jo no entenc, o la mona de Pasqua.

Apareixien poemes valuosos, gastronomia, i fotos que les convertíem en dibuixos del poble. Dossier sobre la joventut, cançons populars. El barranc que el volíem net i no la canalització arruïnadora de tanta bellesa natural, articles d'humor.

Com podreu comprovar era una vanaglòria d'imaginació i fantasia molt gratificant a la que convide a la gent jove, renovadora d'aquesta societat. El llenguatge emprat era, per descomptat, el valencià, llengua materna i orgull nostre amb el deure de conrear-la i fer-la viva i radiant i formosa i esplèndida.

Vicent Blat i Blat