De camí

21-08-09

Carro a l’entrà de la casa; La vespra nit es carrega, nuga tot: matalaps de llana, caixons amb pollastres, conills. Dos entauladores servixen per sentarse sobre mantes plegades, davall caixons amb queviures, plats.

Vela per protegir-se del sol.

Ens lleven abans de fer-se de dia; els cossins no comprenen que s’han alçat i no és de dia quan tots el dies s’alcem i és de dia. A la de l’alba ix el carro a les carreteres. Travessem el Carraixet.

De Moncada junt Alfara comença la carretera blanca, de pols blanca amb matxaca gris blanca, pujant, pujant, Benagèber queda a la dreta, el nou poble blanc nascut del pantà.

Fins aquí arriben les transformacions de taronjars.

Travessem de nou l’amplíssim i espectacular Carraixet que naix a la Calderona on sojornarem, terme de Nàquera.

I voreja la carena de la muntanya del Piló. Este barranc arreplega barrancades corprenedores a l’octubre quan es provoca gota freda per dalt.

Els camps són garroferars, ametlars; escomença el secà, més amunt, les vinyes amb els minsos cabrerots quasi licor.

A la corba de les Tres Rutes, hi ha un barranquet mínim, dos metres que travessen la carretera antiga de Nàquera, Moncada, Massamagrell per davall.

Es transformaren camps i s’ha esfondrat, perdut i esfumat, diluït el barranc.

Queda un vetust pontet mínim.

Deixem la carretera i reprenem un camí sinuós amb voltes i revoltes, on cap un carro.

Les roques grises blaves sobreïxen del terra i el carro pega bots i sacseja i grinyola en derrapar.

Els garrovers son gegantins, de troncs amples i recargolats, molt més centenaris que carretera avall.

Es degueren plantar fa molts centenars d’anys i són molt més monumentals que els ametllers.

A l’agost, les garrofes es recullen assaonades negres i lluentes xarolades però l’arbre ja té les de la pròxima collita molt xiconines, color verd groc, pomells.

Alterna  la garriga, vinyes daurades, garroferars majestuosos i l’ametler com dibuix al vent.

La vegetació ha augmentat vàriopinta.

L’últim tram del camí es fa més pla i és de terra i des d'una corba s'albira la caseta. Façana blanca amb una finestra baixa.

Davall el gesmiler. Porta ampla. El corralet a l'esquerra, sense sostre la paret lateral que va remuntar cap a la posterior, mig coberta per la figuera palera. El sòl ple de brosses i al racó, taperera. Totes les parets són d’adob amb cudols visibles, calç al pastat de fang.

La teulada davalla cap avant, d’una caiguda d’aigua. El fumeral puja en l’extrem posterior esquerre.

A l’esquerra escampa la vinya cerclada d’un cavalló de pedres marrons i blaves.

A la dreta, un garroferar mig abandonat o que la terra no dona per a més perquè hi ha molta roca soterrada.

Ja hem arribat: vora tres hores de viatge.

El carro descansarà en la vinya. L’haca al corralet. Darrere l’últim pi dels sis que estan enfront de la caseta; copa verda-groga, redona. Els troncs de dos pams de diàmetre. Fora dels pins corren dos màrgens de pedres. L’esquerre acaba amb forma corbada i sobre els ferros es cuinen les paelles i perols.Obrades estes pedres amb ciment més pla.

Al marge, olivereta mitjana. A l’altra banda, una menor. Davall del pins és terra xafada, coberta de les agulles roges dels pins, amb poca pedra que l’avi recull, agrana i rega.

El gesmiler esclata sota finestra baixa, d’ample replà perquè les parets son molt grosses: fang, calc i pedra. La façana, a la part dreta, allà dalt té un ull, un finestró redó per on entra el sol primer quan es fa clar ens il·lumina a tots gitats en la penombra. Un nou dia.

Instal·lats, en l’interior de la caseta a l’esquerra, paral·lels al davant corren tres matalassos amb somier de pates cargolades. Al damunt el sostre que és una andana i es puja pel costat de la finestra baixa; s’agafen de la paret les anelles escala amb forma de porteria de futbol.

Els cosins inspeccionen els voltants de la casseta. Els jocs aquàtics es faran a la trassera on desaigua la pica interior. A la dreta, la cisterna que recull l’aigua ploguda raere de la caseta. L’entrada d’aigua té una tela metàl·lica i un muntó de pedres blaves de tots els tamanys.

L’aigua davalla des de la part esquerra que remunta garriga amunt arribant a un punt que el pla es torna invisible, l’horitzó es colga, la costera amunt davalla, torna a pujar.

La menjada primera és el desdejuni davall els pins davanters, sol groc.

El cafè és en gra. Es mol amb una botella de litre de vidre. Llet condensada, galetes maria, aigua i el café fragant.

25-09-09

En l’hora matinal, encara no mou el llevant que puja de la mediterrània i farà xiular les fulles dels pins. La mar es una cinta allà avall, blava. L’èter exhala fragàncies de les múltiples herbes escampades. La cigarra serra un pi.

S’arranxa la caseta. Es fan els llits alçats, s’agrana el sòl gris verd d’algeps. Dels algepsars que son una cantera que forada la muntanya posterior esquerra ha eixit aquet ciment. Allí anirem un bon matí a esmorzar sobre el penya-segat de la cantera.

La tia Anita buida el carburer i el neteja. Ens il·lumina la nit.

Sobre els terrosos de carbur no consumits tiren aigua els xiquets i bull en bombolles. Aquet gas ardeix a la nit en flama enèrgica, es llengua cilíndrica bramadora.

L’escurada reposa sobre el banc.

Reposen davall els pins. Elles cusen, remenden surcits. Acompanya algun llibre perquè això dels diaris no es coneix massa.

El primer mati, els cosins fan inspecció dels indrets dels jocs. Pugen a l’avió que és una garrofera secular amb el tronc a meitat, horitzontal i torna a encaramar-se.

A l’avió s’arriba travessant la vinya amunt per la sendeta aixafada de terra i pedres.

Les pedres de la vinya no són massa grosses perquè els milers de llaurades amb l’animal les va fulminant. I les grosses les trauen als marges.Esta sendeta arriba a la caseta de Nelo Ferriol, molt visitat per nosaltres. Esta caseta fa vida sota una immensa garrofera que diuen que agraeixen la presència humana.

La sendeta ix de la vinya i bota un graons de pedra i entra al garroferar de l’aviò on la terra no te tanta pedra i fina herbeta tornassola la llum.

Pàgina anterior  ||  Index  ||  Pàgina següent