La caseta dels de Tavernes Blanques
El llevant que puja
de la mar és fresc i ens alleugera del tòrrid sol, això sí, amb gorres i
capells de palla al cap.
El dinar és davall
dels pins amb l’oreig de la mar a 13
km . Les agulles dels pins fan sonar l’oreig. Entrada la
vesprada , visitem la caseta dels Taverners ubicada mes amunt a la dreta vorejant
la muntanya del Piló i en un fondo.
Trisquem un camí
per a carro prou pla i amb terra, poca llossa. Brota l’herba d’olives.
L’obra humana competeix
amb la natura que no para de guanyar espai: Trau matolls, eleva pins verd grocs,
inclús als cerclats, marges de pedres i dins els camps.
Iniciem la
passejada baixant per uns camps de garroferes enormes.
El desnivell és
gran: els camps baixen gran espai i a continuació en el fondo s’eleven formant
un arc,fondo extens.
D’estos camps, la
capa superior és una bona molla de pedres menudes con llimes i t’enfonses
caminant.
Per ací dins de la
vall perds de vista la línea de l’horitzó; no veus més que grava i branques i
se’t posa un poc la pell de gallina. Caminem quasi per davall dels gegants
entre un gran ombriu fresc perquè les copes es toquen mútuament.
El camí més envant
serpenteja en corbes que el van perdent. Caminem al llarg d’una vall on a la
vesprada contat sol entra.
Quan tens damunt la
caseta dels de Tavernes en quan la veus perquè els gegants de garrovers
l’amaguen.
Ells fan la vida,
també, a l’amor d’un garrover monumental ben prop de la caseta. És un dir
general que aquestos arbres agraeixen la companyia humana. També es deuen
alimentar de les miquetes i líquid que van a terra quan es dina i sopa. De fet
veus les branques penjant i ubèrrimes.
Els nostres parents
grans són qui tenen antiga amistat amb els taverners i l’encontre es comença
amb la presentació de mous membres menuts que no es coneixen ó algun nou
invitat amic dels infants. Ací també hi ha xiquets però no tants com en la
nostra on som una munió de xicalla,12.
Els xiquets d’una
banda i altra, juguen. Els majors tenen molt de què raonar perquè hi ha molta
relació entre pobles veïns, a festes, celebracions familiars com batejos,
comunions, noces.
La caseta de
Tavernes està ben a prop d’un dels ramals del barranc de Carraixet i encara una caseta més a la vora mateixa que roman
tancada sempre.
El Carraixet és ací un congost a xicoteta escala però
altament respectable quant va ple d’aigua de les tempestes de tardor.
Comenten les
novetats d’amics i coneguts perquè el món no para de rodar com trompa marina.
Els menuts mig
atenen el discurs, mig giravolten l’entorn.
Amb el temps suficient
per tornar abans que fosquege piquen sola de volta al refugi.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada