S'ha fet fosc

Altres flames, que dansen amunt, ardeixen al paeller, fregint el sopar dins al marge corbat, davant l’estable, junt a l’olivereta.Enriqueta és la cuinera.

D’aquesta olivereta penja el carburer mentre actuen altres perols i paelles. Les flames del sopar son alimentades per branquetes d’olivera, garrofera, ametler i cóm no, ceps arrancats de la vinya o els eixarments nuosos i irascibles, de fàcil arrap.

L’aire templat, ací l’estiu és fresc a l’ombra, s’ompli de fum nutritiu en crepitar al foc els aliments. Les ombres no poden estar quetes: S’agranden, s’enxiquen, caminen.

Els mussols invisibles i sigil·losos miolen com un gat, descansant a la branca. ¿Maulen també volant?

L’exèrcit retrunyent dels grills inicia indecís, ací, allà, més cap enllà, tota la santa nit fregant els èlitres retrunyidors.

El firmament s’anega d’estreles de tots els colors i si s’observen pausadament, titil·len.

Les estrelles mamprenen la transhumància silenciosa i al llarg de tota la nit udolaran eixos vigilants i suspicaços gossos temorencs de més lluny i de més prop en aquesta quietud reconfortant:bona nit a tots.

Quan una garrofa madura cau sobre el fullam sec promou estrèpit en aquesta calma misteriosa.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent